- Aquets dos acontentaments provoca que Plató deixi de banda la part de la política, i es dediqui a parts més teòriques.

 

 

 

 

2.    Teoria ontològica (teoria de les idees)

Cosmologia

Part de la filosofia que estudia el cosmos Quin es l’origen? Quina es la seva composició?

 

     (metafísica)

La teoria de les idees es la teoria platònica que explica com s’estructura/es la realitat.

Es l’eix a partir del qual s’estructura tot el pensament de Plató.

Es una teoria que concilia pensaments que semblaven antagònics:

·         Canvi- permanència

(Heràclit)-(parmenides)

·         Absolutisme- Relativisme

(Sòcrates)-(sofistes)

·         Materialisme-espiritualisme

(escola de Milet)-(pitagòric)

 

 

·         Perquè mon de les idees? EL concepte idea ve del terme indoeuropeu “veidos” que vol dir “Veure amb els ulls de la ment” . Ideesà entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del mon físic. Son allò que fa que una cosa sigui el que es. Son representacions mentals que tenen una existència independent. 

 

MON SENSIBLE	MON INTEL·LIGIBLE
Realitat de la qual no es por tenir un coneixement verdader	Realitat que es objecte de coneixement científic/verdader
Mon de les COSES sensibles	Mon de les IDEES, de les ESSENCIES “això que fa que una cosa sigui el que és”
COPIA	MODEL (autentica realitat)
Dimensió espacial i temporal (tot el que hi ha ocupa un lloc en un temps concret)	Dimensió espacial i a temporal (no és localitza en lloc ni es posiciona en el temps)
Dinamisme (Realitat canviant)	Permanència/Estatisme (les idees no varien)
Corruptible i imperfecte (tots els essers tenen una durada finita)	Incorruptible i perfecte. (res ni neix ni mortàno hi ha procés de desenvolupament
La sensació (sentits) es la font o la via de coneixement	La intel·lecció, raó, etc es la font de coneixement.
Te categoria epistemològica de creença/opinióà fals coneixement.	Categoria epistemològica de ciència (d’autèntic coneixement)
Particular à Coneixement relatiu  Contingentà Dit d’això que pot esser o           no esser, en filosofia es l’oposat a necessari que es diu d’això que realment no pot deixar de ser.	Universal àConeixement absolut       Necessariàaixò que no pot deixar de ser.

 

 

En conclusió

·         Afirmant el mon de les idees, Plató planeta també una jerarquia d’idees.

1.       Idea de bellesa/BÉ

2.      Les idees d’ordre i justícia.

3.       Idea dels CONCEPTES MATEMÀTICS

4.      Idees subordinades a les idees anteriors.

·         Plató defensa que existeix relació necessària entre COSA-IDEAà BIDERECCION: la cosa imita a la idea, per tant l’idea participa en la cosa.

 

3.    Teoria Epistemològica/coneixement

Epistemologiaà episteme: coneixement.

Àmbit de la filosofia que estudia el coneixement

Es pot arribar a un veritable coneixement? Hi ha un veritable coneixement? Quin es el millor camí per arribar-hi.

 

 

3.1.           El mite de la caverna. (QUIN e el camí del coneixement)

 

Mite de la caverna	Filosofia platònica	Mon  de  la coses
Interior de la caverna	Mon sensible
Presoners (encadenats)	Persones humanes
cadenes	Sentits (l’únic que contemplen pels sentits son les coses)
Ombres	Coses (del mon sensible)
CAMI DE SORTIDA	PROCES DE CONEIXEMENT	\\\\\\\\
Exterior de la caverna	Mon de les idees.	Mon de les idees
Presoner alliberat (persona que s’allibera)	El més sabí, el bon filòsofà aquell que ascendeix al mon de les idees per assolir l’autèntic saber i torna a la caverna per ajudar a l’alliberació de les persones en el mon de les coses.
Objectes de l’exterior	idees
SOL	Idea de be a Màxima concepció platònica del coneixement, es la causa de que tot existeixi

 

4.2             Mite dels segment (COM)

-        Mite de la línia

-        Segments (te inici i te fi)  del coneixement.

Es la resposta que plató dóna a COM és el camí del coneixement.

A Imatges	D Objectes físics	c Objectes matemàtics	E idees	B
Suposició imaginació	Creença	Raó dissuasiva	Raó intuïtiva	(MAXIM CONEXEMENT

                        

 

 

 

 

                             Per a plató el mon està dividit en 2 parts

 

Per plató el coneixement es l’apropament a la veritat a traves d’un procés de contemplació de les idees.

Plató estructura el camí per arribar al coneixement en 4 àmbits com si fos un segment, cadascun d’aquets nivells de coneixement composen aquest camí, i son necessaris per arribar al mon de les idees.

En el mite dels segments exposa el camí amb aquest diferents nivells de coneixement.

 

·         El mon sensible esta dividit en dos àmbits/nivells de coneixement i cadascun d’ells te una via de coneixement diferent:

àl’àmbit de les imatgesà del que nomes podem tenir suposicions, imaginacions

àl’àmbit dels objectes físics del que nomes podem tenir creences

Aquests dons àmbits pertanyen a la DOXA(Opinió), que es el coneixement propi d’aquest mon sensible (l’opinió, es basa en les coses canviants)

PER TANT, si pertany a una doxa, no es un autèntic coneixement, es fals coneixement.

 

·         El mon intel·ligible esta dividit en dos altres àmbits/nivells de coneixement i cadascun d’ells te una via de coneixement diferent:

àl’àmbit dels objectes matemàticsà del que nomes podem  arriba amb la raó dissuasiva

àl’àmbit de les  idees del que arribem  amb la raó intuïtiva.

Aquests dons àmbits tenen categoria de EPISTEME, que es el coneixement propi d’aquest mon es un autèntic coneixement, coneixement veritable.

 

4.3             Reminiscència

És la resposta que Plató dóna a com arriba l’home a les idees.

L’home arriba a contemplar les idees que estan allunyades del món de les coses perquè segons Plató, l’ànima, té categoria/es d’idea, per tant ha pogut contemplar totes les altres idees. I el que cal que la persona faci es desvetllar aquestes idees que ja estan en l’interior de l’ànima. Optimisme epistemològic (totes les persones, poden arriba al coneixement veritable perquè les seves ànimes es van desvetlla).

·         Plató defensa que l’ànima PREEXISTEIX abans de la seva unió amb el seu cos.

·         L’ànima és semblant/té categoria/està emparentada amb les idees (ANÀMNESI).

·         PARTICIPACIÓ: relació bidireccional entre les coses i les idees. Les coses participen/formen part de les idees.

Un coneixement veritable és possible, si l’ànima i les coses es relacionen amb les idees.

 

5.    Teoria Antropològica

Antropologia

Part de la filosofia que estudia l’esser humà.

Com és?

Immortalitat del ànima, dualitat de l’ànima.

·         Mite del carro alat

Explicació

Significat

·         Dualisme cos i ànima

·         Immortalitat de l’ànima

Argument de la simplicitat

Argument dels contraris

Argument de la reminiscència

·         Hades

·         Amor

 

Ø  Plató amb el mite del carro alat vol explicar el nucli de la seva teoria antropològica. Aquest mite explica que en el món de les idees hi ha un carro tirat per dos cavalls i controlat per una àuriga. Un cavall és blanc i bell, l’altre es negre i dolent. L’àuriga és la encarregada de controlar que cap dels dos es desboquin. Perquè mentre que el carro estigui en equilibri, continuarà volant pel món de les idees, però en el moment en que el àuriga no pugui controlar els cavalls i per tant el carro es desequilibri, caurà al món de les coses.

 

Per plató l’anima és aquest carro alat i per tant, l’ànima té tres parts:

L’ànima es TRIPARTIDA:

·         Àuriga

PART RACIONAL (controla als dos següents)

 

·         Cavall blanc

 

Representa les tendències positives/passions nobles: PART IRASCIBLE

 

 

·         Cavall negre

Representa les tendències negatives de la persona humana/passions innoblesà PART COMPCUPISCIBLE

Ø  Explicant el mite del carro alat, s’arriba a la conclusió on Plató defensa el DUALISME COS i ANIMA

Plato afrima que les persones humanes estan formada per un cos i per una anima. Les dos son iguals d0importants? Dons no, l’anima te mes importància.

El cos per plató es una presó per l’Anima. Perquè? Dons perquè l’anma te desig de tornar al mon de les idees, i el cos no la “deixa” anar a aquest mon, la te empresonada.

- El cos es la part física de la persona humana, la part mortal, sensible i imperfecte, en canvi

- L’ànima, plató la percep com a una força, com una entitat dinàmica (pot anar de mon en mon), immortal, intel·ligible (captada per l’inteligencia), perfecta.

Amb aixo es pot concloure om plató li dona una baixa valoració al cos, mentre que li dona una alta valoració a l’anima.

Ø  Immortalitat de l’anima.

Plató defensa la immortalitat de l’anima, i aquesta es una de les idees fonamentals de la seva teoria antropològica i es una novetat filosòfica.

Per defensar-la, utilitza 3 arguments:

1.       Contradicció  per Plató, tot s’origina del seu contrari (sense el seu contrari, una cosa no existiria) [Heràclit]. Com tot s’origina del seu contrari, la mort ve de la vida i la vida ve de la mort. L’anima no pot morir, perquè la mort genera vida un altre cop.

2.      Simplicitat

L’anima es simple (que no es composta) perquè te categoria d’idea. (les coses en canvi, estan composades per diferents idees, fusta + marro= cadira)

La mort filosòficament parlant s’entén com una descomposició de les parts.

-          Com que l’anima es simple i no es pot descompondre, per tant NO MOR.

“ La simplicitat de l’anima la fa indestructible”

3.       Reminiscènciaà l’anima a preexistit en el mon de les idees, com que l’anima existeix abans de la seva unió amb el cos, també ho pot fer quan el cos mori.

(utilitza la reminiscència per explicar la immortalitat de l’anima, no per explicar com s’arriba al coneixement epistemologia)

 

Ø  L’Hades L’inframon on van a parar totes les animes que no han fet renéixer les seves ales per poder tornar al mon de les idees.  Cal tenir l’anima curada tota la vida, perquè sinó, patirà les conseqüències quan el cos mori d’anar a l’hades.

Plato agafa les idees d’Hades tant des de la mitologia grega com en la romana per crear la seva pròpia definició.

Aquells que han tingut una vida justa són alliberats dels càstigs de viure en aquestes masmorres subterraneas i “pugesin amunt fins a arribar a aquesta estada pura on han d’habitar sobre la terra”, al mon de les idees.

Que fan per tornar al mon de les idees despres de l’hades? Com ho fan?

Que fan en les hades?

Ø  Amorà es aixo que permet “fer renàixer les ales a l’ànima, per poder tornar al mon de les idees quan el cos mor”.

Plató en el diàleg del banquet ens exposa 6 visions de l’amor diferents (o eros).

-          Fedre: l’amor com a força inspiradora de grans gedres.

-          Pausanias: per el, l’amor es una força que transforma la pròpia personalitat.

-          Ariximac: poder o força generadora de vida. Una for

-          Aristofanes: desig de trobar aixo que ens manca, quan ens manca algo, aspirem a trobar la nostra totalitat, la nostra mitat que ens falta.

-          Agato: amor com a desig de rebre, en lloc de la força que transforma l personalitat, o com a desig de rebre.

-          Socrates: l’amor es un desig del que no es té i es anhelat com el mes sublim i bell. L’amor neix dels desig que desvetllant els cossos bells, després, es transforma en desig no dels cossos bells sinó de les animes belles i justes per acabar-se transformant en el desig envers les idees sobretot la de be i bellesa. Aquest pot fer renéixer les ales perdudes de l’anima per tal que torni al mon de les idees.

 

6.   Teoria ètica

Teoria que estudia el comportament humà.

La teoria ètica platònica Fonamentada en la divisió tripartida de l ‘anima

Cada part de l’anima cal que realitzi amb excel·lència la virtut que li correspon

El que mes tendeixi a aquest perfecció d’equilibri d’aquestes virtuts, serà aquell que la seva anima estarà mes a prop d’arribar a al mon de les idees.

 

7.    Teoria Política.

Estat utòpic-ciutat ideal

L’objectiu filisofic de plató, des de sempre va ser el polític. Tot i això, primer va optar per dedicar-se a coses mes teòriques per tenir un coneixement de la realitat.

7.1.Classes socials

Les polis neixen com a conseqüència que els individus aïllats no poden satisfer les seves necessitats bàsiques. I es reuneixen com a grup de persones originant la divisió del treball, cada persona fara el qeu sàpiga fer que l’altre no te capacitat per fer-ho. Aixo succeirà a la polis, cada persona fara una cosa diferentà plató defensa les naturaleses diferent de cada individu i això ho explica en el MITE DELS METALLS on explica les tres classes socials que hauria de haver en aquest estat anomenant-los:

-          Homes d’or à governants: dirigir la polis Saviesa (a les persones on es destaqui la saviesa, seran homes d’or)

-          Homes d’argent  àmilitars: protegir la polis Fortalesa (a es persones on destqui la fortalesa, seran hombes d’argent)

-          Homes de bronzeà Treballadors: proveir la polis Temprança (a les persones on destaqui la temprança, seran Hombres d’argent

Cada persona te capacitats pròpies (saviesa, fortales, temprança), per aixo a partir del mite dels metalls es destaquen aquestes tres classes socials.

L’estat platònic, es presenta en tres classes socials

-          Els governants: la seva funció serà dirigir i exercir el poder polític de prendre decicions (decidir això que passa a la polis)

o   Persones sàvies que hagins accedit a les idees, contemplat el saber.

o   S’alimentaran dels millors militars

o   Es la classe dels governants-filòsofs/Filòsof-Reià Unió del saber+poder

-          Militars: classe social que protegirà i defensarà la ciutat, tant en conflictes interns com externs

-          Treballadors: classe social que a d’oferir a la polis, a la ciutat estat, a la totalitat dels seus membres els recursos indispensables i suficients per satisfer les necessitats bàsiques. No se’ls hi demanarà l’opinió en res, no exerciran l’activitat política.

Per tant, en conclusió, es pot dir que l’estat just per Plató és aquell on es troben presents les tres virtuts anomenades i on cadascuna de les seves classes socials compleixen la seva funció. La justícia es el resultat de l’equilibri de cadascuna de les parts que formen la societat. Que comportarà la justícia als habitants d’aquesta ciutat estat? La justícia en l’estat comportarà felicitat als habitants.

 

Educació del filòsof-rei

Plató defensa la educació com un element bàsic per formar una societat millor i defensa que l’educació ha de ser per tothom, sense diferències de sexe ni d’origen social però no la mateixa educació per tothom:

-          Educació per tothom, però no la mateixa.

L’estructura de l’educació del filòsof-rei

Fins als 10 anys, s’educaran de la mateixa manera als militars i als governantsà Gimnàstica, Música i Poesia.

Dels 20 als 30 hi haurà un selecció per determinar quins estudiaran una cosa o una altre.

Matemàtiques i Astronomia

A partir dels 30 ja seran aptes per aprendre la dialèctica i als 50 ja podran ser filòsofs reis.

Per plató cal allunyar als fills dels pares per que els pares no pugin afectar en la seva educació.

Regim de vida del filòsof-rei (com havia de viure, amb quin, amb que, on...)

1.       No ha de posseir propietats privades(comunisme platònic), d’aquesta manera evitaran les possibles conspiracions contra ells i també els actes corruptes d’ells mateixos.

2.      No poden formar una família, es suprimeixen els vincles matrimonials.

Ja que hi ha un militars homes i dones els governants establiran un sistema per decidir apariaments sexuals. Així els participants tindran la sensació que els aparellaments son al atzar però hauran estat manipulats pels governants per produir una millora progressiva de la raça (eugenèsia)

3.       Han de viure en casernes compartint-ho tot per tal de fomentat els lligams d’amistat.

4.      El filòsof rei es un governant que coneix això que es bo perquè ha dedicat tota la seva vida a l’estudi del be i per tant por portar-ho a la pràctica

 

7.2. Tipus de govern

Per a plató hi han 5 tipus dels quals el creu que un es el mes correcte.

 

	DEFINICIÓ	GOVERNANTS
1.       Aristocràcia o Monarquia (el títol del seu llibre es totalment contradictori al tipus de govern que el proposa com a ideal=	Es la forma mes perfecta de govern.	Es el govern dels millors, els mes savis
2.      Timocràcia	L’ambició de la classe militar, només mira per la prosperitat personal	Els militars governen. Es como l’oligarquia per a nivell militar
3.       Oligarquia	La classe adinerada nomes busca el propi enriquiment. Aquesta classe nomes explota. als altres	Els governants es la classe dels poderosos i adinerats.
4.      Democràcia	Per plató es caracteritza per la llibertat i la igualtat (per plató això no es positiu) perquè això iguala als ignorants amb els savis	No estaran no preparats ni seran els millors. El que governa es el mes POPULAR (poble), es el poble.
5.      Tirania	la degeneració política extrema conseqüència de batalles, guerres, etc.	Llider ambiciós i carismàtic (perquè “s’auto ven” entre el poble)