S.XIX

-          Europa dels nacionalismes

-          Era de la ciència

L’Europa de la segona meitat del segle XIX s’anomena “Europa dels Nacionalismes”: Països europeus tenen un sentiment molt nacionalista. El moviment romàntic, exalta les tradicions populars, llegendes i les formacions dels estats.

França i Gran Bretanya, per sobre de tot, exploten les seves colònies en altres continents i dues nacions recents, Alemanya i Itàlia, també intenten expandir-se amb colònies.

El segle XIX també es un segle en el que es produeix l’inici de la era de la ciència, era de la Rev. Industrial, de grans invents científics i sorgeix una tendència de pensament anomenada positivisme (teoria que defensa que tot es pot explicar amb lleis científiques)

En aquesta realitat apareix una manera de pensar de denuncia econòmica i socialà ACTITUD DE SOSPITA (intuir el fons amagat de les coses): critica sistemàtica de les institucions i dels valors tradicionals.

·         Marx

·         Freud              à Filosofis de la sospita.

·         Nietzsche

A partir d’això, neix el corrent filosofic anomenat: VITALISMEà es la tendència que afirma que la vida no es pot explicar nomes a traves els elements racionals, la vida no es pot mesurar matemàticament (vs. Positivisme). El vitalisme es l’afirmació de la vida per sobre de tot.

2.   Vida

Nietzsche (1844-1900) neix a Leipzig, en el si d’una família de pastors protestants i l’influencia molt, no solament aqueta situació sinó la seva germana que te una gran formació humanística provocant que Nietzsche comenci els estudis de la teologia a la universitat de Leipzig on coneix a Schopenhauer i a Wagner..

Trenca amb aquesta tradició familiar, no vol ser pastor i deixa els estudis de teologia i amb 24 esdeve catedràtic en filologia clàssica en la universitat de Basilea.

Es un personatge amb una Salud molt dèbil fins a arribar al punt d’haver de Moure’s del seu país on el clima sigui millor, a Àustria, Alemanya, Itàlia.

Mor al 1900.

3.   Obres

Etapes de la seves obres.

1.      Període romàntic on te influencia de Schopenhauer i Wagner. D’aquesta etapa destaquem el llibreà “Sobre la veritat i la mentida en sentit extra moral”: Nietzsche defensa que no existeix cap veritat racional, que nomes existeixen paraules, que la veritat es un simulacre.

2.      Període d’autocrítica i ruptura amb l’influencia dels seus “idols”à “La gaia ciència”: critica als pensaments científics que son decadents i negatius. El primer llibre en el qual es parla de “mort de deu”

3.      Període d’afirmació de les seves idees, període del “SI”à “Així parla Zaratrostra”: Obra fonamental de Nietzsche on apareixen els seu 4 grans temes.

4.      Període CRITIC, període del “NO”à “Genealogia de la Moral” historia que explica l’inici de la moral. Critica radical als valor tradicionals d la moral Europea

5.      Període POSTUMA, anomenada “Manipulació del seu pensament”à”La voluntat de poder” una obra inacabada, que va ser manipulada per la germana de Nietzsche, amb l’intent d’apropar el pensament de el amb els ideals Nazis.

4.   Filosofia de Nietzsche

4.1.Plantejament

El pensament de Nietzsche es una doctrina inacabada, es un conjunt de temes que l’autor va revisant sovint (no es com la de Plato, que es posa un objectiu i el va desenvolupant amb mites)

El pensament de Nietszche es una critica contundent, brutal, radical a tota la tradició occidental: filosofia, moral, religió, ciència, la política, etc. Anomenant-lo per aquesta rao “El filòsof del cop de martell”

4.2. Nucli de la seva filosofia

El nucli de la filosofia de Nietszche ja apareix en la seva primera obra: “Genealogia de la Tragèdia” (inici de la tragèdia)

Nucli:  El reconeixement de la vida com a valor fonamental i la convicció que la cultura occidental ha rebutjat aquesta vida.

Per justificar-ho Nietszche, recorre a la tragèdia clasica grega on ja es manifesta el sentit mes profund de l’existència humanaà opocisio inconsciliable entre els dos principis que foment la realitat:

-          Deu Apolo reflectia els valor de la Rao, proporció, equilibri, mesura, serenitat

-          Deu Dionis reflectia els valors de la fetibilitat/fecunditat, força instintiva, salut, vida

Segons Nietszche, l’art tràgic grec es una valenta acceptació de la vida. Es un si a la vida, en canvi en Socrates i Plato, va començar la decadència moral per que amb ells s’imposen els elements morals per sobra dels elements de la vida.

4.3. Els quatre grans temes

4.3.1. Deu ha mort

L’expressio  “Deu ha mort” resumeix la mort de les veritats absolutes i totes les idees inmutables.

Es la decadència dels VALORS CADUCS. El concepte Deu, representa tot aixo que es suprasensible. Ex. El mon de les idees per plató, els idealismes, les grans veritats absolutes d’occident; en definitiva, tot el que dona sentit a la vida recolzant-se en un mes enllà. Nietszche arriva a aquesa afirmació influenciat per alguns aspectes del context històric del moment. Per exemple:

·         l’antropocentrisme renaixentista (l’home com a centre de tot)

·         racionalisme  humanista ( la rao fomentada supeditada al homeà no que l’home estigui condicionat per la rao, sinó que la rao estigui condicionada per l’home)

·         positivisme científic (la ciència al servei de l’home)

Aquesta mort de deu, s’ha d’entendre com el renaixement de l’home:

L’home s’allibera a ell mateix i es treu de sobre tot aixo que no l’havia deixat ser home. Amb aquesta mort de Deu comença una nova història en la que l’home podrà ser creador del seu propi destí.

4.1.2. El Superhome

La conseqüència directa de la MOR DE DEU es NIHILISME, l’absensia de valors, no hi ha valor per que com que per Nietszche tots eren falsos i s’han eliminat (mor de Deu) on aban hi havia Deu, ara no hi ha res.

El NIHILISME pot ser entès de tres maneres diferents:

El superhome.

El superhome es l’encarregat de fer un canvi de valors, aixo implica 2 coses:

1)      Trencar amb els valors caducs à implica eliminar el valors que hi ha pero no col·locar-ne de nous amb la mateixa funció que els que hi havia anteriorment perquè sinó el que s’està provocant es crear una nova religió amb uns nous deus

2)      PROVOCAR FER UNA TRANSMUTACIÓ DE VALORS/TRANSVALORACIÓà la vida es el valor fonamental del Superhome: la transvaloracio, no es una inversió de valors(“el que ara es dolent, ara es bo, i viceversa), es un TRENCAMENT amb els valors del passat=instaurar una nova cultura. Fins al moment els valors que existeixen, son relatius, i cal buscar uns valors que es valguin per ells mateixos. L’ACCEPTACIO DE LA VIDA AMB LA MORT ES EL VALOR CLAU D’AQUESTA NOVA CULTURA. Son valors que depenen d’altres, no depenen de mi: solidaritat, compasio, etc.

-          Aquesta transvaloracio, implica canviar els valors que s’havien fonamentat en les categories de la rao (valors racionalistes) i proposa una nova categoria: LA VIDA COM A UNIC VALOR

-          Tot i que  no el caracteritza amb precisió, en el llibre “així parla Zaratrustra”, descriu els tres canvis, tres metamorfosis, de l’home cap al superhome.

4.3.3.  VOLUNTAT DE PODER

Característica principal que ha de tenir el SUPERHOME. L’instint de manisferstar-se i expansionar-se mes enllà del be i del mal que te tot esser humà. Es un element clau en la filosofia de NIETSZCHE Perquè expressa l’actitud d’afirmacio de la vida que ha de tenir un SUPERHOME. La voluntat de poder es voluntat de domini, de potencia vital, es el poder dels creadors, energia creadora. La voluntat de poder, s’oposa a la voluntat d’igualtat. El concepte de voluntat de poder, deriva de la voluntat de viure de Schopenhauer pero innovant aspectes: per Schopenhauer, la voluntat de viure es escencial per a la persona humana, per a la seva felicitat, però, aquesta felicitat es impossible de aconseguir per Schopenhauer per culpa de la mort. NIETSZCHE Defensa que malgrat tot, l’home no pot renunciar a la voluntat de poder.

4.3.4. L’ETERN RETORN

NIETSZCHE Utilitza la metàfora de l’etern retorn per explic les caracteritiques dels nous valors que sorgeixn despres de las transvaloracio. La infinita repetició de tot el que existeix.

NIETSZCHE Utilitza aquesta metàfora per explicar que si interpretem la vida amb una visio cíclica, els cicles temporals es viuran infinites vegades en contra de la visio lineal del temps que es influencia directa del judaisme i cristianisme. D’aquesta afirmació en surt la idea que el superhome ha de viure aixo que viu com si ho haurà de viure ininites vegades.

L’actitud de viure del superhome implic que tots els actes personals que faci  siguin dignes de ser repetits infinites vegades

4.4.      Les 4 grans crítiques

4.4.1. Critica a la moral

Es la critica mes radical de la filosofia de NIETSZCHE a la cultura occidental. Sobretot a la moral judeocristiana

Religioàmanera de viure à MORAL, Valors

-          Pero el la moral judeocristiana (occidental) es anti natural ja que imposen lleis i restriccions que atenten contra els instints primordials de la vida

-          Te una base metafísica fonamentada en el mes enllà, quan per NIETSZCHE Prioritat es la vida terrenal, i no, la del mes enllà 

-          En el seu llibre “geneologia de la moral” NIETSZCHE Explica l’origen dels valors morals i la diferencia entre 2 tipus de moralitats que segons ell existeixen

MORALS DELS SENYORS: es la moral dels mes forts, es noble, elevada, afirmativa, creadora de valors à tot aixo que eleva l’individu afirmant i acceptant  la vida. “Bo”: noble, bell, feliç

MORALS D’ESCLAUS: la moral dels dèbils, l’esperit de revenja contra la vida superior dels Senyors, moral de la democràcia, perquè vol igualar totes les persones. Els devils promulguen aquesta moral. Els valors propis d’aquesta moral son l’humilitat, compasio, El “bo” es: pobre, mancat, impotent...

NIETSZCHE afirma que la primera moral que ha de prevaldre per sobre de tot es la de els Senyors

NIETSZCHE culpa a la religió d’haver insitat la revelio dels esclaus à l’inversio de morals (primer la dels senyors per sobre de la dels esclaus i despres al reves) al llarg de l’historia, per culpa dels sacerdots judeocristians durant l’edat medieval

1)      Critica als sacerdots jueusà Els sacerdots jueus, per NIETSZCHE, critiquen als nobles. Els afirmen que nomes son bons els miserables, rebutjen els instints afirmatius de la vida (asexualitat, egoisme) i també defensen els decadents (pobresa, resignació, castedat, compacio).

2)      Critica als sacerdots cristians à per que segons NIETSZCHE Els sacerdots cristians culpabilitzen la mateixa persona que fa que la persona es consideri culpable d’actes qe ha fet i aquí neix el sentiment de culpabilitat

CONCLUSIO: la moral dels esclaus per NIETSZCHE Niega qualsevol dels aspectes d’afimacio de la vida que ell predica

4.4.2. Critica a la religió

segons N. Tota religió neix de la por, de les angoixes, de les necessitats vitals de la persona humana

-          Segons el, cap religió ha contingut mai cap veritat

-          Per ell, la religió ha inventat un mon celestial que comporta un menyspreu del mon terrenal

-          El diu que la religió judeocristiana, nomes afavoreix els valors mesquins: obediència, sacrifici, humilitat

-          N. Critica el concepte de pecat que imposa la religió perquè afirma que es un atemptat contra la vida “perverteix la vida des de les seves arrels.

-          El cristianisme, segons N. Ha invertit els valors de la vida i ha inventat in mon celestial que desvaloritza el mon terrenal

4.4.3. Critica als IDEALS ASCÈTICS (asceticisme)

Hi han altres ideals fora de la moral i la religio que mouen la vida.

En el llibre “geneologia de la moral” N. Parla dels ideals ascètics, que son segons ell, els ideals que proposa el “Sacerdot ascetic” à aquell home ateu, que en lloc de predicar la moral predica els seus substituts (filosofia, ciència, política). Aquets ideals ascetics son ideals que també neguen la vida

·         Filosofia

Per N. La filosofia occidental ens allunya de la vida des del moment en que Socràtes i Plató diferencien entre 2 mons. A partir d’aquest moment, va començar la decadència de la cultura occidental; afirma que els filòsofs inventen un mon veritable que te totes les propietats que no te la vida (immortalitat, eternitat, felicitat, veritat, be)

N. afirma que no hi han conceptes abstractes que nomes existeix tot aixo que hi ha a la terra i els diferents fenòmens (tot aixo que se’ns apareix, tot aixo que percivim à Hume: empirista) que en ella es produeixen. FENOMINISTE (perquè defensa que l’unic que dona força es la vida, i la vida se’ns apareix)

Per N. La metafisia es un dels altres aspectes que nega la vida.

·         Ciencia

Ha considerat la ciència de dues maneres diferents durant la seva obra:

-        En un principi va defensar la ciència com a instrument de poder util per a la vida, també la valora perquè rebtja la metafísica.

-        Posteriorment critica la ciència per que l’enten com a portadora de veritats à que la ciència el que busca es lleis universals aplicables a tothom (IGUALAR) creant un valor universal que subordina els altres valors.

·         Estat/Política

N. considera a la classe política “abils, simis i grimpadors” perquè només defensen la seva parcel·la fins al punt que escalarien per sobre del que fos per mantenir-la.

També considea que la classe politica imposa ressentiment i promulga ideals ascetics.

Critica al socialisme del seu temps perquè l’objectiu te l’afany  d’igualar a les persones

Anti demòcrata es N. Igual que plató

N. tmbe critica la justícia del moment, segons ell, en el seus orígens, les relacions humanes no hi havia cap tipus de càstig, cadascú obtenia el que necessitava seguint les lleis de la natura. – Els criminals en aquells moments, no tenien remordiments ni es sentien culpales, nomes es sentien diferents. Actualment aquests homes son considerats desgraciats i tenen el sentit de culpabilitat gracies a l’estil de justícia.

5.         Influencies

Sobre la veritat i la mentida en sentit extra moral

Introduccio. Idees principals

-          Text breu que s’ocupa de la “filosofia del llenguatge”

-          Es parla de que els conceptes de aire moral (bo, dolent, just, injust, etc) s’utilitzen per dominar i domesticar la realitat

-          El llenguatge ens allunya del mon real, el llenguatge i la veritat per el son una metàfora, il·lusió, ficció... Les grans paraules ens amaguen les coses

o   RESUM DEL TEXT:

v  El llenguatge es sempre una presó à metàfores que no ens deixen veure la veritat al mon

v  Veritat es un prejudici que el prenem com a veritat

Critica al llenguatge

N. no menysprea al llenguatje perquè es una obra dels humans mes significatives pero el seu problema es que per ell, ens hem convertit en essers morals degut a que per les paraules restem presoners dels conceptes, actua com a una mena d’autoenguany perquè no ens mostra la veritat de la cosa.

- “la veritat es una forma de “poder”

El fet d’utilitzar una paruala o una altre donara al nostre pensament el fet de que sigui veritat o fals.

Critica a la veritat com a correspondència

àUna proposició serà verdadera si es correspon amb els fets descrits, en cas contrari serà falsa.

Per N. Aixo es fals, perquè la veritat no es mes que una ficció, una convenció establerta pels essers humans per a poder entendre’s i poder conèixer la realitat.